dilluns, 1 de setembre de 2014

Història d'una utopia

Amb Icària, Icària Xavier Benguerel
va guanyar el Planeta l'any 1974
“No busqueu més on és Icària era el bell títol original de la novel·la de Xavier Benguerel Icària, Icària, única guanyadora del premi Planeta del 1974 que va ser publicada des del primer dia en català i en castellà per exigència de l'autor. Com que el títol havia de ser el mateix en els dos idiomes, va canviar-lo pel que es coneix, Icària, Icària. Va esdevenir, durant molts anys, el més venut dels premis Planeta”.
(Josep Mª Huertas. Avui, 13 d’abril de 2005)
La novel·la Icària, Icària fabula i entrellaça la Barcelona anarco-sindicalista i les lluites obreres del primer quart del segle passat amb la fundació frustrada d'una colònia als Estats Units (Icària o la nova Jerusalem que havia d'acollir una societat justa i igualitària) que va projectar a mitjans del XIX l'advocat i pensador francès Étienne Cabet, un dels ideòlegs de les utopies socialistes que van néixer amb el proletariat i la revolució industrial.
Molt probablement aquesta doble història només podia ser narrada des del Poblenou i per un escriptor d’aquí. En cap altre lloc convergeixen aquestes dues trames com ho fan al barri: d'una banda, l'aparició d'una nova classe social i la lluita obrera; de l'altra, la influència i la petja que la utopia icariana van tenir. Explicant-vos aquesta història com volem estrenar aquest bloc.
Étienne Cabet va ser un advocat i pensador francès que a principis del XIX, influït per les ideologies utòpiques que reflexionaven sobre el nou cisma social provocat per la revolució industrial, desenvolupa la seva pròpia teoria. Es proposava construir una societat ideal abolint la propietat privada i on tothom produís en funció de les seves capacitats i consumís en funció de les seves necessitats. Les seves teories les va desenvolupar en el llibre Voyage en Icarie (publicat el 1840) que ben aviat va aconseguir cert ressò a Catalunya entre un grup petit però entusiasta de seguidors encapçalat per Narcís Monturiol, l'inventor del submarí Ictineu.
L'escriptor, diploma d'estudis avançats en Humanitats i professor a l'IES Alexandre de Riquer de Calaf, Josep Maria Solà, ha estudiat a fons la utopia icariana. En aquest video n'explica l'origen i els intel·lectuals catalans entre els quals van arrelar les teories de Cabet.


A diferència d'altres ideologies també enquadrades en el terreny del socialisme utòpic, la utopia icariana va voler tenir una traducció real no només teòrica. Per això Cabet des de París va impulsar una campanya per recaptar fons i voluntaris a fi i efecte d'organitzar una expedició als Estats Units on, en uns terrenys a Texas, fundar la primera colònia icariana.
El 3 de febrer de 1848, 65 entusiastes expedicionaris embarquen a Le Havre (França) amb l'objectiu de crear en terra americana la nova Jerusalem que havia d'escampar-se arreu com una taca d'oli. L'aventura, però, acabarà en un gran fracàs.

Testimoni directe d'aquest fracàs va ser el metge poblenoví Joan Rovira, un dels punts de contacte entre la utopia icariana i el Poblenou. En Josep Maria Solà ha resseguit la figura de Rovira -qui va exercir la medicina durant dos anys a Calaf (Anoia)- i que, tot i estar casat i la seva dona Candelària embarassada, es va oferir voluntari per a la primera expedició. L'aventura de Rovira va tenir un final tràgic i probablement va ser qui més va patir per la seva condició de metge de l'expedició la precarietat de mitjans i les pèssimes condicions del viatge. Josep Maria Solà comenta què va passar després del fracàs del primer assentament a la colònia Peters.


Tot i que els intents de constituir una societat ideal van mantenir-se durant un cert temps als Estats Units, la mort de Cabet d'apoplexia el 1856 enterrarà definitivament el somni.
Però la connexió del Poblenou amb l'epopeia icariana no té només com a punt de contacte el doctor Joan Rovira. De fet, si entrem en el terreny de l'especulació i la llegenda urbana, es comenta que el barri -i més concretament la Plaça Prim (aleshores coneguda com a Plaça d'Isabel II)- era el lloc de reunió dels icarians catalans i on fins i tot s'hi havíen instal·lat uns quants. Aquesta història no s'ha confirmat mai però el qué indubtable és que el ressò de la utopia icariana ha perdurat fins avui al barri.

Plànol de Barcelona d'Ildefons Cerdà amb el nom Icària referit al Poblenou
De fet, Ildefons Cerdà -també influït per les idees utòpiques- va projectar anomenar Icària al barri costaner de Sant Martí de Provençals que avui correspon a la Vila Olímpica. D'aquell intent avui sobreviu una Avinguda, un Parc i una platja, que llueixen el nom de Nova Icària com a símbol d'un passat en què la utopia va instal·lar-se al Poblenou.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada