diumenge, 14 de setembre de 2014

Münchhausen al Provençals de 1714

El baró de Münchhausen, el nostre especial
'guia poblenoví' en l'episodi de 1714
"(...) Todavía me quedan tres botones; pero cuando se levante la veda, haré poner a mi chaqueta tres hileras nuevas. Venid a verme y procuraré contaros nuevas historias. Hasta entonces y al saludaros atentamente, os deseo que paséis muy buena noche".

(Fragment final d'una de les edicions de 'Las maravillosas aventuras del barón de Münchhausen'


***

Us comento això, perquè fa uns dies vaig tenir la sort d’escoltar una interessant conferència sobre la Guerra de Successió espanyola en aquesta part de l'actual districte de Sant Martí, i escoltant, veient cartografies, i repassant les vestimentes de 'La Coronela' (casaca, botons d'estany, llaç de tafetà, corbata, colors vermells cridaners, rosa i fontange, tricornis amb galons...), no sé, em va venir al cap aquell extraordinari i hilarant personatge creat i recreat per les mans d' R.E. Raspe, G.A. Bürger, i alguns d'altres.

Sí, ja ho sé. Karl Friedrich Hyeronimus (baró de Münchhausen) no va ser contemporani -de fet, per molts pocs anys- de la Guerra de Successió espanyola (1705-1714), però també va participar en campanyes militars cabdals d'aquell tempestuós segle XVIII.

Així que, aportant unes pinzellades no exemptes de rigor històric, aquí deixo la meva aportació fabulada:

Obertura de la rasa. Setge de Barcelona (1713-1714).
Jacques Rigaud. Font: Brown University Library

El vent de Garbí que continuava bufant lleuger una vegada passat el riu Besòs m'ha fet decidir a deixar llast (sobretot un canó; 15 ànecs salvatges i una pell d'ós blanc) i permetre que la barqueta del meu montgolfier es posi suament en aquesta plana amb tanta bona visibilitat. M'han dit que en aquesta part de la ciutat, situada fora muralles, i a uns pocs quilòmetres a Llevant, hi viuen un centenar de veïns que s'agrupen distribuïts en masos”. En el mateix diari, i més endavant, hi podem llegir: “Per cert, en una de les meves estades a l'hostal de la Granota -ubicat ben a prop d'aquesta zona, que du el nom de Sant Martí de Provençals- vaig poder flanar una estona per un dels cortals. Allà hi conreaven blat i hi tenien arbres fruiters, i vaig presenciar com en les pastures que tenen a prop dels aiguamolls de La Llacuna hi ha molt caps de bestiar oví. Es veu que els porten de molt lluny, i abans d'entrar a Barcelona, descansen aquí”.

I prossegueix: “Aquí, a Provençals, els habitants no han de patir gaire per l'abastament d'aigua, car es nodreixen en bona part d'una magnífica estructura d'enginyeria aprofitada del temps dels romans: el rec Comtal. Parlant amb un dels masovers també m'ha dit que hi ha molt bona caça. Tant és així que es comenta que el monarca Felip V - un dels dos contendents-, ben assessorat, ha vingut per aquests camps fa pocs dies, per gaudir d'aquesta activitat a l'aire lliure”.

La Torre del Fang, al Clot, és un dels pocs vestigis
que es conserven a Sant Martí de la Guerra de Successió
En un dels pasquins que m'he fet a mans, he llegit com el Duc de Berwick ha agafat les regnes i ha substituït al noble i militar napolità Pópoli per fer l'assalt definitiu a la ciutat de Barcelona. Es veu que compta amb més de 20.000 homes. Per la seva banda, les tropes catalanes liderades per Antoni de Villarroel, continuen oferint resistència al setge”.

I arribats els primers dies de setembre de 1714, rebla: “Ja fa dies que des de fora les muralles estant, he vist un foc incessant de morter. Una i altra vegada, l'impacte de les bales de canó ha permès obrir a les tropes borbòniques algunes bretxes importants en els baluards de Santa Clara, Llevant i Portal Nou“.

La resta...ja és història. La 'Història' en majúscules del nostre país. L'arrabassament de les nostres institucions i llibertats i com a poble.

D'aquell Sant Martí de Provençals que va patir aquell afront entre els exèrcits de les dues corones, entre 'austricistes i borbons', en queda ben poca cosa. Per no dir quasi bé res. Quan parlem d'arquitectura. La Torre del Fang, a la confluència dels carrers del Clot amb Espronceda, n'és un bon exemple.

Part de l'equipament dels soldats de la Coronela

O topònims que han romàs en la cartografia actual i que gràcies a l'esforç i tenacitat per part d'historiadors i documentalistes han pogut divulgar-se per al benefici dels ciutadans...permetent conèixer una mica millor el territori on vivim. I de retruc, la nostra història.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada