diumenge, 12 d’octubre de 2014

Un preciós 'far' vermell de volta catalana

La Torre de les Aigües del Besòs
Des del cim del Tibidabo i fins a la Barceloneta, passant per un interior d'illa de l'Eixample, i sense deixar de banda el dipòsit de la Pompeu Fabra, els pavellons de l'aigua a la Trinitat Nova i Vella, o la icònica torre Agbar, la nostra ciutat té molts edificis que de diverses maneres homenatgen amb grandiloqüència l'element liquid i els avantatges de la seva aplicació física.

El d'avui, vist des de lluny, i sí, ho confesso, m'havia donat sempre la impressió que es tractava d'una gran xemeneia; potser pel fet d’estar ubicat en aquest àmbit de la ciutat on fins fa relativament pocs anys encara servava un patrimoni industrial força viu.

Però no. Ara l'he visitada i ja conec una mica més la seva interessant història.

La bella Torre de les Aigües del Besòs (aquest és el monument) i la Casa de les Vàlvules s'erigeix majestuosa com un ‘far’ de maó massís i volta catalana al bell mig de la Plaça Ramon Calsina, la transformada zona de Diagonal Mar i el Front Marítim.

És un edifici projectat l'any 1870 per un jove Pere Falqués i Urpí, arquitecte municipal que a més d'aquesta torre cilíndrica de 63 metres d'alçada i 12 de diàmetre, va dirigir obres tan importants com el Museu d'Art Modern de Catalunya (actual seu del Parlament), l'edifici de la companyia Hidroelèctrica de Catalunya, o el disseny dels bancs-fanals del Passeig de Gràcia, per citar-ne algunes.

Però abans de fer un petit repàs al que va significar aquesta particular Babel, cal contextualitzar una mica aquelles darreries de l'últim terç del segle XIX en aquest àmbit de Sant Martí.

Aquesta tapa del clavegueram va sobreviure al
Portal de l'Àngel més d'un segle després que
l'empresa de la Torre de les Aigües fes fallida
L'any 1877, una incipient 'Sociedad General de Aguas de Barcelona, ladera derecha del Besós' anuncia que impulsarà “los trabajos para la elevación de sus aguas (del riu Besòs, s'entèn) y consiguiente conducción a Barcelona”. Un any més tard, la Torre de les Aigües és lliurada definitivament per a l'explotació. I la persona que capitanejarà tot aquesta iniciativa és en Francisco Javier Camps i Puigmartí, un empresari ambiciós, que aporta un capital d'uns 2,5 milions de pessetes de l'època.

Aquella part de l'anomenat ‘Manchester català’ on hi proliferaven les indústries del tèxtil, metal·lúrgia o alimentació, es queixava que el creixement urbà i industrial no anava acompanyat dels serveis bàsics i indispensables; tot i que el tramvia, per posar un exemple, ja arribava al Poblenou. A tot això cal afegir que durant els anys 1875 i 1876, Barcelona registra un període de sequera aguda que merma encara més les possibilitats d'abastament regular del preuat líquid a la població.

Tres anys més tard, i amb un Falqués del tot implicat, comencen les obres de la Torre del Besòs. I el 1882 ja és lliurada per a la seva explotació.

El lloc del Taulat on s'erigirà aquest imponent cilindre són els antics terrenys que ocupava la fàbrica Sociedad La Conchita. Sense deixar de banda que en paral·lel es posa en marxa un gran complex industrial per captar l'aigua del subsòl procedent de la llera del Besòs, prop de la seva desembocadura, per tal d'aprofitar-la i subministra-la a través d'una important xarxa de distribució; bàsicament a Ciutat vella i la part baixa de l'Eixample

Pere Falqués, l'arquitecte
Però l'any 1889, potser per una combinació de factors (sobreexplotació de l'aqüífer, tècniques emprades per altres indústries, etc.), els exàmens químics de l'aigua van donar un índex elevat de salinitat. Això va provocar que se suspengués el proveïment de l'aigua a la població, i la consegüent fallida de l'empresa.

I un fet luctuós que va acabar de tancar per complet aquest primer capítol -de les 'tres vides' o 'tres somnis' que ha tingut la Torre, si se li pot dir així: naixement i èxit empresarial; la recuperació per a aigua d'ús industrial per part de la SGAB (Societat General d'Aigües de Barcelona; i la dècada dels 90 del segle XX, amb el tancament de Macosa i l'oblit d'aquest patrimoni-: la mort el 1890 -aparentment per suïcidi ja que s'havia arruïnat- de l'artífex i inversor Francisco Javier Camps.

A partir de la mort de Camps, l'empresa queda desmantellada i es fa una operació de venda a una societat anglesa de nom Barcelona Besós Waterworks Company Ltd., que també la va traspassar l'any 1895 a la SGAB. Un malabarisme empresarial en el que, vist amb l'òptica actual, podria interpreta-se com una mena d''opa' del peix gran vers el petit. Però això, ja són figues d'un altre paner.

El cert és que la recuperació i orientació del seu servei per al proveïment d'aigua industrial (especialment gràcies a la proximitat del complex metal·lúrgic de Can Girona), va fer que el 1922, Macosa (Material para Ferrocarriles y Construcciones, S.A.) comprés a la SGAB aquesta torre de les aigües.

Després vindria la Guerra Civil, on s'hi va col·locar una bateria d'antiaeris... i ja entrats de ple en els plans de remodelació urbanística de la zona amb motiu dels JJOO de Barcelona '92, el complex va quedar en període letàrgic, fins que en 2009, un acord amb l'Ajuntament de Barcelona la va poder rescatar i recuperar-la per a la ciutat.

Actualment, el conjunt es troba en molt bon estat gràcies a les obres de rehabilitació que s'hi han practicat entre 2010-2013 i que, com explica Jordi Fossas, president de l'Arxiu Històric del Poblenou, evidencien que la Torre és un element patrimonial de primer ordre.




Observant els plafons il·lustratius que trobem a Casa de les Vàlvules hom ja es pot imaginar aquest impressionant conjunt que incloïa diverses seccions: màquines, bombes i generadors; tubs i canonades; treballs hidràulics; i la mateixa torre, amb el primer dipòsit d'aigua ubicat a uns 40 metres d'alçària (se'n van arribar a projectar dos). La utilització de la gravetat de l'aigua que baixava pels tubs, per augmentar la pressió i poder-la distribuir-la a les llars.

Avui, l'Arxiu Històric del Poblenou gestiona les visites a la Torre de les Aigües. Val la pena aprofitar-ho per conèixer aquesta mostra del patrimoni industrial de la ciutat i gaudir, també, d'unes vistes excel·lents de la ciutat lluny de les perspectives habituals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada