diumenge, 23 de novembre de 2014

Johnston Shields & Cº Ld

El 1894 un enginyer de Leicester (Regne Unit) anomenat Edward Birkhead Steegmann I un industrial escocès, John Shields, lloguen en unes naus industrial al Poblenou per instal·lar-hi la factoria a Barcelona de la Johnston Shields & Cº Ld. Aquesta empresa estaba especialitzada en la manufactura de punt de crochet per a cortines i encaixos.

Birkhead i Shields van venir acompanyats d’una quarantena de joves escocesos que van formar els treballadors d’aquí en la nova técnica del punt de crochet. L’empresa va durar fins el 1984 però el seu llegat s’ha perpetuat fins avui ja que aquella aventura va servir, entre d’altres coses, per batejar el complex amb el nom amb el qual avui és conegut: La Escocesa.

La fàbrica va ser un gran testimoni de l’atzarosa vida social i política de la Barcelona del primer terç del segle XX, sacsejada per nombroses vagues i immersa en una elevada conflicitvitat laboral.. Fins al punt que el 2 de juliol de 1936 el gerent de La Escocesa, Joseph Mitchell Hood, va ser assassinat  en un atemptat.. Dos anys abans, un petit grup anarquista que firmava els seus comunicats com ‘La mano que aprieta’ l’havia amenaçat precisament per l’acomiadament d’una trentena de treballadors, L’assassinat de Mitchell, però,  no va ser mai aclarit ni els seus autors detinguts.

La Vanguardia informava el 3 de juliol de 1936
de l'assassinat del gerent de La Escocesa
El 1999 l’Ajuntament de Barcelona va catalogar la fàbrica com a Patrimoni Industrial, i va destinar 2.400 metres quadrats a espai de creació per a artistas. Avui, tot aquest talent i creativitat que vigoritza i omple de color un espai arquitectònicament crepuscular però que té aquell encant especial que fa altament recomanable una visita.

El funcionament de La Escocesa és uns quants anys anterior a l’arribada –valgui la redundància- dels escocesos. Els origens del complex es remunten al 1852, quan el químic Jaume Arbós instal·la la seva empresa de colorants químics per a la industria tèxtil. Aquesta aventura empresarial va cesar quan el seu impulsor va decidir entrar al seminari per fer-se capellà. La liquidació de l’empresa  va permetre a l’industrial tèxtil francès Domingo Paul i Simon quedar-se amb ella. Paul tenia la seva empresa al carrer Sant Pere més Alt i a tocar de la fàbrica tenia un prat d’indianes.

La Escocesa el 1900 (Autor desconegut i publicada
al llibre 'Fàbriques i empresaris')
Les indianes eren els teixits de cotó procedents de la Índia, estampats per una cara, que van començar a posar-se de moda a partir del segle XVIII ja que eres més conòmiques i higièniques que la llana. Per poder treballar amb aquests teixits calien extensions amples de terreny ben assoleiats, ventilats i amb aigua abundant. Sant Martí de Provençals i el Poblenou van ser, per reunir aquestes característiques, alguns dels indrets on van proliferar els prats d’indianes.

Un nou canvi de propietaris va tenir lloc el 1877, quan la fallida de l’empresa Paul va deixar-la en mans d’un dels seus deutors, l’anglès John Massey Summer, autor dels 22 habitatges que ocupen el frontal de la fàbrica, ben visibles i desocupats avui dia. El 1881, bona part del complex va acollir una empresa de colorants artificials, de les pioneres en introduir aquest producte a l’Estat; a mitjans del XX i coincidint amb La Escocesa l'espai també va acollir la Foundry Services Limited, de productes quimics per millorar la foneria del ferro…

Tota una història industrial que, cap als anys 80, coincidint amb la crisi i el progressiu tancament de les fabriques del barri, va fer que La Escocesa desertitzés la seva activitat fabril i passés a convertir-se a poc a poc en la seu d’un col·lectiu d’artistes que avui mantenen viu i ple de color part del complex, convertint la fàbrica del número 345 del carrer Pere IV en visita obligada pels amants de l’arqueologia industrial.












Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada