dimecres, 17 de desembre de 2014

El Museu que regna al Camp del Sidral

El Museu del Disseny i darrera, il·luminada la Torre Agbar
Tenia uns contorns imprecisos tot i que probablement el seu perímetre corresponia al triangle format per les línies del tren Barcelona-Lleida, el Madrid-Saragossa-Alacant i la carretera de Ribes. Va ser escenari d’algun episodi de pistolerisme els anys 20 del segle passat, àrea de prostitució, espai de trànsit per a trens i tramvies i campament de gitanos hongaresos nòmades. Per tot això, i ves a saber per quantes coses més, l’indret de què us parlo era conegut popularment fa anys com el Camp del Sidral i estava situat exactament al lloc que correspon en tot o en part a la Plaça de les Glòries.

D’aquell Camp el Sidral avui només en queda un record difús i la seva decrepitud està sent substituïda per edificis icònics i equipaments de primer nivell. Us en vull parlar del darrer, inaugurat el passat cap de setmana, i que va arrodonint el conjunt urbanístic d’aquest extrem del Poblenou inhòspit fa dècades: es tracta del Museu del Disseny de Barcelona.

Aquest nou equipament integra les col·leccions del Museu de les Arts Decoratives, el Museu de Ceràmica, el Museu Tèxtil i d’Indumentària i el Gabinet de les Arts Gràfiques. En total són més de 70.000 peces que van des del segle IV a.C. fins a l’actualitat i que configuren un ampli recorregut històric a l’entorn de les arts decoratives, aplicades i el disseny gràfic distribuït en les quatre plantes superiors de l’edifici.

Berlina del marquès de Torre (1750)
A la primera, dedicada al disseny de producte hi trobareu tota mena d’objectes versàtils, funcionals, artesanals, evocadors, reconeguts, populars... Objectes que formen part de la nostra vida diària, que ens són útils, imprescindibles en la majoria de casos, però que només exhibits allà ens fan ser conscients de les seves formes, línies, volums, colors... en definitiva, del seu disseny, que d’això va la cosa.

Passejant entre cadires, mobiliari, electrodomèstics, cendrers, bicis, motos, escales, làmpades, estris de neteja domèstica –amb l’incombustible motxo com a icona-, bateries de cuina, grapadores o una tassa de WC... descobrim que el famós minipimer o les setrilleres antidegoteig són invents catalans o que la coberteria del Bulli tenia algun instrument peculiar.

Les arts decoratives també tenen el seu espai a la segona planta del museu. Senzillament molt interessant el recorregut que abasta el període entre els segles XIII i XX i que recull tapissos, teixits, ceràmiques , calaixeres... i altres peces inclosa una berlina propietat del Marquès de Torre, construïda el 1750 i adquirida el 1899 per l’Ajuntament de Barcelona, que va ser la primera carrossa exhibida en un museu de la ciutat.

Penó de Sant Ot
Però la peça possiblement més rellevant sigui el penó de Sant Ot, un bell tapís brodat procedent de la catedral de La Seu d’Urgell i únic en el romànic català pel seu valor artístic però també perquè va signat per l’artesana que el va confeccionar en una època (el segle XII, quan s’ha datat) en que això era insòlit. L’estendard presenta la figura del Pantocràtor i en una banda s’hi pot llegir ‘Elisava me fecit’ (Elisava em va fer). El nom d’aquesta pionera en el disseny català també dóna nom al llac artificial i l’espai d’accés al Museu del Disseny pel carrer Àvila.

Finalment, les dues plantes superiors del DHUB acullen la col·lecció de l’antic Museu Tèxtil i una mostra de cartellisme publicitari espanyol des de principis dels anys 40 fins la dècada dels 80, mostrant el trànsit d’aquesta activitat des de la consideració d’ofici gairebé artesanal a la consolidació i professionalització del disseny gràfic.

A la sortida, amb les dues places laterals del DHUB rebatejades amb el nom de l’arquitecte Josep Antoni Coderch i el dissenyador Santiago Pey per no desmerèixer l’entorn, el Camp del Sidral continua la seva transformació cap a una solució definitiva que el converteixi en un espai central a la ciutat.

Disseny per còrrer

Disseny per seure

Disseny per vestir

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada