diumenge, 28 de desembre de 2014

Francesc Canals Ambrós 'El Santet'

Francesc Canals Ambrós, 'El Santet'
El 27 de juliol de 1899 un jove barceloní de 22 anys, Francesc Canals Ambrós, moria víctima de la tuberculosi, segons unes fonts, de les cremades sofertes durant un un incendi, segons unes altres, i encara de 'mort natural', segons unes terceres. Començava aleshores una mostra de culte i veneració popular que 114 anys després encara perdura amb la força del primer dia. Francesc Canals Ambrós va convertir-se en 'El Santet' i la seva tomba, al cementiri de l'Est del Poblenou, en lloc de pelegrinatge on a diari els seus devots dipositen flors, exvots, precs i peticions d'ajut.

Poc se sap de la vida d'aquest jove, més enllà del fet que -pel que sembla- vivia a la Plaça de la Llana amb la seva família, que el seu pare era cec, que treballava de ben jovenet (des dels 14 anys) als grans magatzems El Siglo i que tenia fama de bona persona, atenta i caritativa. A partir d'aquí el relat s'omple de passatges que sustentarien el pretès caràcter sant i miracler del jove. S'explica, per exemple, que tenia el do d'endevinar quan moriria una persona mirant-la als ulls (diuen que fins i tot va pronosticar la seva mort), que va predir l'incendi dels magatzems on treballava (per bé que va passar 33 anys després de la seva mort), que podia sanar amb les mans i que va augurar que el seu pare recuperaria la vista quan ell morís (fet que diuen que va passar).

Veritat, llegenda o simple superstició la realitat és que a la mort de Francesc Canals la seva tomba va convertir-se d'immediat en un lloc de pelegrinatge per demanar la intercesió del Santet. Sense una explicació fidedigna i única, `pel que es diu va començar a còrrer la veu que obrava miracles. D'aleshores ençà es repeteix un ritual senzill i concret per demanar la seva intercesió: s'introdueix un paper amb el prec per l'obertura que separa una reixa de vidre de la làpida, es pronuncia una oració i se surt per la dreta del nínxol sense mirar enrere. La devoció és tal que una dotzena de tombes colindants es van deixar buides i avui constitueixen una mena d'altars on es dipositen tota mena d'ofrenes, des d'imatges religioses a exvots, flors i espelmes.

La tomba del Santet al cementiri de Poblenou
La visió de la tomba del Santet és espectacular i la seva aura misteriosa s'alimenta a diari. Una esquerda que travessa la làpida s'atribueix a un intent de profanació que va ser conjurat amb un crit sorgit del nínxol i la rumorologia popular també afirma que a través d'aquesta fractura es pot veure el més enllà.


La fama del Santet és tal que al llibre 'Mites i gent de Barcelona' de Josep Maria Huertas es parla d'una cançó popular que algú va dedicar al jove i que feia: "El Santet de Poblenou / cada dia menja un ou..." qui sap si per aconseguir les mares que els fills mengessin l'ou com a reforç alimentari i s'empassessin algunes de les virtuts del jove Francesc Canals. Al mateix llibre s'explica que hi ha una botiga al centre de Badalona que du el nom 'Santec 1877' en record i devoció de la mestressa de l'establiment al Santet poblenoví.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada