diumenge, 7 de desembre de 2014

Primer vaig ser vermut... després 'Monopol'

Una ampolla de vermut 'Monopol'
Flanant per 'l'altra' rambla de Barcelona, la nostra, la poblenovina, més propera, més humana -m'atreviria a dir- que la primera (al menys des de fa 20 anys ençà), fico el cap en un local que, la veritat sigui dita, em tenia encuriosit per la seva barreja 'kitsch' i la seva essència d'estar aturat en el temps. I evidentment pel seu nom, 'Monopol' amb reminiscències a hotel amb sofàs d'skai vermell en una imaginària Sildàvia.

Prendre un vermut, o fer l'aperitiu; una cosa tan arrelada a casa nostra, i que quan es pronuncia la paraula vénen a la ment migdies assolellats de gaudi amb la família, amb flaires olfactius i visuals de patates fregides  de xurreria, a olives verdes, a cloïses, a escuradents, a seitó, a fer-la petar amb els amics… a socialització mediterrània en definitiva. 

I com que en moltes ocasions, i especialment en aquestes latituds el tema de conversa en aquestes trobades festives o dominicals deriva cap a l’esport rei, un servidor ha volgut capbussar-se en aquesta carambola que per atzars de la vida ha unit aquesta beguda aperitiva amb tocs –diguem-ne exòtics o amargs- a una bimba.    
   
El ‘Monopol' és un singular bar-centre social (per cert, renovat ara fa mig any i amb molt bona teca, gràcies a l'empenta de na Tina i en Toni) ubicat a la Rambla del Poblenou, 74 bis, al bell mig d’aquest barri on encara s’hi respira essència de fàbrica textil i d’anarquisme, però sobretot de modèstia, de lluita obrera i associacionisme del primer terç del segle XX. 

Els bons coneixedors de la història d'aquesta associació esportiva que fomenta el futbol base asseguren que el 'Monopol' es va fundar l'any 1928 i que té els seus origens en un local d'un d'aquells carrers de Poble-sec que puja (o baixa, segons es miri) cap a Montjuïc. Així, i amb el temps, l'empresa en qüestió que elaborava el vermut 'Monopol' seria la que donaria diners per a les samarretes dels jugadors.

Un dels quadres a l'interior del local que il·lustra
l'origen esportiu de l'associació
La pinzellada simpàtica quan regirem els calaixos de la seva història, és que en alguna de les primeres fotografies en què l’equip posa al terreny del joc, cadascun dels jugadors porta impresa al damunt de la samarreta una de les set lletres que conforma aquesta marca. Però aquesta peculiar manera de lluir espònsor ja ens evidencia que eren altres temps.  

De totes maneres, aquí cal fer un petit parèntesi, i amb el degut rigor històric mencionar que en aquella època, a Vilafranca del Penedès, hi havia un empresari i promotor de vins, en Josep Maria Jové, que produïa un vermut blanc i que comercialitzava amb el nom de ‘Monopol’, i aquí és on em jugaria els meus bigotis que aquest va ser ‘el pare de la criatura’.  

No en va, i al cap d’uns anys (en imatges de l'any 1946) alguna guingueta de la Barceloneta tenia entoldats on hi resava 'Vermut Blanco Monopol'.

Però això deixem-ho per als historiadors i prosseguim: després de la Guerra Civil, el club esportiu 'Monopol' es va traslladar de seu. Primer havien passat pel carrer Bac de Roda, i més tard per una cooperativa del carrer de Llull, fins aterrar, a prinicpis dels anys 70 del segle passat en aquest edifici de peculiar façana, on unes dones hi tenien un petit taller tèxtil. 

Avui en dia, l’associació esportiva 'Monopol' compta amb 200 socis i uns 140 jugadors repartits en diverses categories (4a divisió catalana, benjamins, alevins, cadets, etc.), i entrenen al camp del Maresme. Fomenta, principalment, el futbol base, tot i que al local de la Rambla també s’hi reuneixen els amants de la pesca de l’Associació de Pesca Mar Bella. 

En els últims anys, no és que el local del 'Monopol' hagués excel·lit -tot s'ha de dir- pels aperitius i àpats que s'hi oferien, però sí per aquella pàtina rància que portava penjat el cartell de 'être démodé'. Ja m’enteneu, oi?

Ara el 'Monopol' no ha abandonant la seva essència, però li han rentat la cara. Ha iniciat una nova singladura, per convertir-se en un nou reclam per al barri: en un petit i singular ateneu gastronòmic on ofereixen esmorzars, brunchs...i bon vermut.

L'entrada del Monopol
Ah! i campionats de futbolín, l'últim dijous de cada mes. Amb premi inclòs: jalanci gratuït.

Hi podeu anar a fer una partida d'escacs (tenen taulells a disposició dels clients), a recordar vell temps de vailet  al futbolín (un d'autèntic i amb bona salut us espera a la sala principal), veure una retransmissió d'un partit de futbol en pantalla gegant mentre us preneu una bona tapa de musclos en escabetx casolana amb llima, ceba i pastanaga (especialitat de la casa), una pierrade d'entrecôte, o un pastís de bolets i formatge, sense deixar de banda un llúpol ben fresquet a la terrassa del darrere.  

Ací i allà s’hi veuen alguns trofeigs i fotografies que han quedat aquí per rememorar temps pretèrits. Entrant, a l’esquerra, un penjador de roba dels antics ens dóna la seva humil benvinguda a la sala, acompanyat per un tauler on s’hi apuntaven amb guix els resultats dels partits de l’’A.E. Monopol.  

Diu la història que el vermut el va inventar un italià del segle XVIII, de nom Antonio B. Carpano, i que ho va fer per acontentar els gustos finolis de les senyores de l’alta societat. 

Aquí no hi trobareu tiquismiquis. Al 'Monopol' s'hi està com a casa. 

Altres temps, sens dubte. 'Monopol', t'han renovat, però no has perdut l'ànima.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada