dimarts, 27 de gener de 2015

Balls, concerts i carnavals entre republicans federals

Els Federals, avui centre social okupat La Teixidora
El segle XIX va ser una època efervescent, plena de canvis socials i econòmics que es van concretar en l’aparició de noves classes socials, noves ideologies i pensaments, nous interessos i noves formes de vida i relació associades a tot aquest cúmul de circumstàncies. Els canvis van incidir d’una manera evident a Sant Martí de Provençals, i sobretot al Poblenou, on hi va haver una explosió de la xarxa associativa, amb un ventall amplíssim que abastava en un ventall enorme entitats catòliques, anticlericals, obreristes, republicanes, sindicalistes, nacionalistes, parroquials, cooperatives, mútues, recreatives, culturals o ideològiques.

En el seu article La singularitat de l’associacionisme poblenoví, esperó per a la ciutadania de Barcelona, publicat al número 9 de la revista Icària de l’Arxiu Històric de Poblenou, el catedràtic d’Història de l’Educació, Pere Solà, afirma que el segle XIX “comportà una consolidació d’una barriada (Taulat, “Poble Nou”) en ple creixement demogràfic (afluència de mà d’obra forana), urbanístic (construcció de fàbriques, edificació de cases) i industrial. Una barriada, òbviament, sotmesa als canvis socials propis d’una societat segmentada en canvis socials. Aquesta configuració progressiva d’una nova realitat urbana va tenir una clara traducció en el terreny associatiu”.

Carta de suport al president Macià del CRDF
durant la negociació de l'Estatut de 1931
(Arxiu Nacional de Catalunya)
Aquest quadre, a trets generals i evolucionat amb els anys, es manté avui dia amb entitats d’una llarga trajectòria, algunes centenàries, però també amb alguns edificis que conserven el llegat d’aquella època. Un d’ells és l’immoble modernista del número 35 del carrer Marià Aguiló, que avui és el centre social okupat La Teixidora però que a principis del segle passat era la seu d’una entitat molt activa al barri: el Centre Republicà Democràtic Federalista.

Segons el llibre ‘Poblenou en 135 veus’ editat per l’Arxiu Històric, el Centre Republicà Democràtic Federalista es va fundar l’1 de gener de 1888 per un grup de seguidors de les doctrines de Francesc Pi i Margall. Abans d’establir-se definitivament a l’edifici del carrer Marià Aguiló, pels volts de 1910, també va tenir locals als carrers Amistat i Taulat.

Com es dedueix pel seu nom el Centre va ser una entitat eminentment política que fins i tot va celebrar el 10 de desembre de 1922 un míting amb la intervenció de Francesc Macià, aleshores diputat a Madrid. Anys més tard, el 1931, el CRDF de Poblenou s’adheria a una concentració de suport a Macià –ja president de Catalunya- contra els atacs que rebia durant les negociacions per l’Estatut d’aquell any.

El Centre Republicà Democràtic Federalista del Poblenou també va ser escollit per acollir l’Assemblea Nacional del Partit Federal el 1931, reunió que no va arribar a celebrar-se en ser boicotejada per gairebé totes les entitats federals catalanes, per profunds desacords amb la direcció estatal del partit.

Tot i aquesta activitat eminentment política, el Centre Republicà Democràtic Federalista també va dur a terme una intensa tasca cultural i recreativa que van fer d’aquesta entitat una “de les més populars de la barriada”. Així, la revista Poble Nou anunciava per a la nit del 5 de juliol de 1925 una ’grandiosa funció lírica a càrrec de la companyia que dirigeix el popular artista En Sebastià Batlle, representant-se tres aplaudides obres’.

Elecció de Miss Jardí el 1934,un exemple de l'àmplia
activitat del Centre (Foto: Arxiu Històric del Poblenou)
Del repàs de l’agenda d’activitats d’aquesta publicació hi trobem sovint l’anunci de ‘conferències a càrrec d’importants oradors’, sessions de ball, actuacions musicals, funcions líriques, espectacles de varietats i activitats tradicionals o festiu com les caramelles o el carnestoltes. També un homenatge a l’escriptor i periodista Conrad Roure, de la crònica del qual descobrim que el Centre Republicà Democràtic Federalista tenia una coral anomenada La Poncella així com grup dramàtic.

Avui és difícil imaginar-se com devia ser en aquella època, tan ple de vida i activitat. I sobretot com devia ser un edifici en el qual s’anunciava el 16 de maig de 1926 l’obertura del Jardí d’Estiu ‘representant-se tres boniques obres líriques’. També trobem referències a l’anomenat Saló d’Hivern, on s’hi feien espectacles musicals i de varietats.

Programa del Centre per la Festa Major
de 1927 publicat a la revista Poble Nou
Acabada la Guerra Civil, l’edifici va ser confiscat i utilitzat com a seu de la Falange Espanyola Tradicionalista i de les JONS al Poblenou. Jaume Fabre ho explica en el seu llibre ‘Els que es van quedar. 1939: Barcelona, ciutat ocupada’, quan afirma referint-se al teixit associatiu de la ciutat després de la derrota que algunes entitats “van ser en principi ocupades per Falange i transformades en locals per a les seves activitats (sobretot les que havien estat centres republicans i ateneus i societats obreres, com Els Federals del Poblenou o l’Artesà de Gràcia)”.

Actualment, després de molts anys desocupat, l'edifici -prou deteriorat- és el centre social La Teixidora, que conserva el record de més de 4 dècades d'activitat política, social, cultural i recreativa del Centre que van deixar una profunda petjada en el barri. Per això el 4 octubre de 1925, la revista Poble Nou publicava un article de felicitació pels primers 40 anys d'una entitat 'per la política creada i per la democràcia sostinguda'. L'escrit destaca que, en el terreny polític, el Centre 'ha sabut mantenir aquells ideals ferms i sagrats predicats pel Mestre del federalisme', mentre que en els terrenys cultural, els d'eplai i germanor i en el de solidaritat 'ha fet tot quant els mitjans d'una institució genuïnament proletària permet'.

'En Joan Torres, N'Anton Blanch, En Cinto Pelegrí, els presitigiosos federals Ferrando pare i fill, Josep Marca, Anton Soler, el que ocupa actualment la presidència, després de tan llargues i encertades actuacions anteriors En Joan Berenguer, tots aquests i alguns que la memòria no ens permet esmentar, podrien dir el que va l'esforç i el sacrifici. Quan una entitat com el <Centre R. D. Federalista> del Poble Nou, té homes que consideren llur missió com un deure espiritual i el casal és per a ells la continuació de la llar i la família, no pot morir mai'.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada