dijous, 8 de gener de 2015

Música, mestre

Jordi Domingo Mombiela
Quan va morir el 18 de gener de 1991 acumulava una diltadíssima trajectòria en el terreny de la composició i en el seu curriculum figuraven els primers premis en moltíssims festivals de cançó melódica que tan populars van ser sobretot durant les dècades dels 60’s i 70’s del segle XX. Seva és la sardana ‘Poblenou’ dedicada al barri i també l’himne del Casino l’Aliança. Cant coral, havaneres, música tradicional de les Illes Canàries, composicions per a piano i una intensa tasca acadèmica i de divulgació musical configuren la impressionant trajectòria professional de Jordi Domingo Mombiela, qui va ser, a tenor del seu curriculum, un dels grans compositors catalans del segle passat.

Músic de vastíssima formació i polifacètic (va conrear també l’escultura i la pintura), Jordi Domingo va nèixer al carrer Pallars el 26 de gener de 1928. Amb només 12 anys ja exercia d’auxiliar de música a la Companyia Infantil de Teatre (una coral infantil aficionada dedicada a la sarsuela) al Poblenou. D’aquests anys provenen les primeres composicions de la que s’ha arribat a definir –potser exageradament- com una ‘milionària producció discogràfica’.

Domingo Mombiela progressa ràpidament i el  mestre Joan Duran i Boix l’inicia en el camp del solfeig i el piano, formació que amplia anys més tard a Conservatori Municipal de Barcelona, on ingressa per estudiar contrapunt i fuga.

Al Conservatori, Domingo Mombiela coincideix amb altres il·lustres de l’època que avui formen part de la memoria col·lectiva de moltíssima gent, com Josep Guardiola o Augusto Algueró. Serà amb el primer d’ells amb qui establirà una profunda amistat que el portarà a integrar-se en el seu quartet amb un encàrrec molt especial: reproduir el so de Glenn Miller, del qual Guardiola era un enamorat.

Durant els 6 anys que Jordi Domingo va treballar al quartet de Josep Guardiola, va composar bona part dels èxits del quartet, com per exemple ‘Oro nregro’, contribuïnt d’aquesta manera a convertir Guardiola  en un dels músics més populars i reconeguts de l’època.

Domingo (1r per la dreta) amb Josep Guardiola (2n per
l'esquerra) i la resta del grup als estudis de Miramar 
Jordi Domingo també va ser un incansable viatger arreu d’Europa i l’Espanya on com a  pianista va actuar a països com Portugal, França, Grècia, Turquia, Itàlia, Suïssa, Suència, Finlàndia o Alemanya. Però sens dubte l’activitat que li va conferir una major celebritat en la seva época i que confirma el carácter excepcional de la seva obra va ser la quantitat de premis i reconeixements que les seves composicions van recollir principalment durant la década dels anys 60 i 70 del segle passat en nombrosíssims  festivals.

El reguitzell de primers premis és inacabable, al Fetival de Cançó Regional de RNE (1957),  al Festival Internacional de la Cançó d’Andorra (1959), al Festival Canzone per l’Europa a Itàlia (1962), al Festival Internacional de la Cançó Mediterrània (1964), al Festival de Benidorm (1966), al Festival de Viña del Mar a Xile (1968), al Festival Hispano-Americà de la Cançó de Mêxic (1968), al Festival Hispano-Portuguès de la Cançó del Duero (1968)….

L’èxit de les seves composicions era espectacular i reconeguts intèrprets de la talla de Josep Guardiola, Lita Torelló, Emili Vendrell o Ramon Calduch van cantar-les. Probablement es tracta de l’època de máxima plenitud i activitat musical de Jordi Domingo, qui mantindrà també relacions en aquests anys amb un cert faranduleo de l’època com el torero Mario Cabré (qui li escriurà la lletra de la cançó ‘Fuentes de Montjuïc’), l’aristòcrata Jaime de Mora i Aragón, la vedette Carmen de Lirio o la humorista Mary Santpere. Altres compositors com Rudy Ventura o Antonio Machín o l’escultor poblenoví  Josep Maria Subirachs també van formar part del seu cercle de relacions.

Amb Jaime de Mora y Aragón al Casino de Terrassa el 1967
A finals dels 60 i principis dels 80, la decadència en la qual comencen a entrar els festivals fa que el compositor del Poblenou centrés la seva activitat profesional en el món acadèmic, exercint de catedràtic a les Universitats de Las Palmas de Gran Canària primer (estada durant la qual va aprofitar per composar música tradicional canària) i posteriorment a Castelló.

Durant aquests anys, però, Jordi Domingo no va abandonar mai la composició, tot i que va centrar-se en altres peces (com la simfonia ‘Metaformosis de la célula obstinada)’, obres oer a piano, havaneres (amb primers premis també als festivals de Torrevella), sardanes, jotes (influït per l’origen de la mare, de la Franja) o cant coral… Tal era la seva promiscuïtat musical que fins i tot es va atrevir amb una nadala (‘Fa fred en el carrer’).

El 18 de gener de 1991 Jordi Domingo va morir deixant enrere una amplíssima i reconeguda trajectòria profesional que jal i havia valgut el 1976  el Premi Sant Martí d’Or  a una personalitat del districte de trascendència internacional. La seva vídua, la Gertrudis Rodríguez, recorda com aquell any –durant l’estrena al Casino de la sardana ‘Poblenou’-  abans de l’audició “ell encara va sortir a saludar amb el llapis amb què escrivia la partitura a la mà perquè no l’havia acabada i li volia fer algún ajustament”. La peça finalment es va interpretar “i ho van fer la mar de bé”, gairebé com tota la seva obra.

Les fotografies que il·lustren aquest article han estat cedides per la vídua de Jordi Domingo Mombiela, Gertrudis Rodriguez, a qui agraeixo molt especialment (així com al seu fill Jordi) la informació per poder-lo escriure i la seva amabilitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada