dimecres, 15 d’abril de 2015

La Flor de Maig

A dalt, La Flor de Maig el 1908
(Autor desconegut. Fundació Roca i Galès)
A sota, La Flor de Maig en l'actualitat

Marc Dalmau, cooperativista de la llibreria 'La ciutat invisible' de Sants, acaba d'enllestir el llibre 'Un barri fet a cops de cooperació. El cooperativisme obrer al Poblenou'. És el segon volum de la col·lecció Memòria Cooperativa, editat en col·laboració amb l'Arxiu Històric del Poblenou, i repassa el moviment cooperativista que tan fortament arrelà al barri durant el segle XIX i fins la guerra civil. Al Poblenou hi va haver una bona quantitat de societats cooperatives, la més emblemàtica i potent de les quals va ser La Flor de Maig, fundada el 1890. Avui, l'edifici que va ser la seva seu central encara roman dempeus -senyorial tot i que decrèpit- reconvertit en un ateneu d'entitats que despleguen una intensa vida associativa.

La Flor de Maig va nèixer el 1890, fundada per 22 boters del Poblenou (i no 16 com es creia fins ara, segons ha documentat Dalmau).  El segon quart del segle XIX va ser una època de grans transformacions socials i econòmiques derivades principalment de la revolució industrial i les necessitats dels treballadors d'autorganitzar-se. un grup de boters, un dels col·lectius més ben estructurats i combatius, va impulsa la creació de la Flor de Maig que, ràpidament, experimentarà un creixement vertiginós i se situarà com una de les grans cooperatives del país fins al punt que l'any 1902 el seu president, Jaume Anglès, serà un dels tres representants catalans al Congrés Internacional de Cooperatives a Manchester. Marc Dalmau explica el context que propicia el naixement de les societats cooperatives i La Flor de Maig.



Tot i això, aquesta arrencada fulgurant no va estar exempta de problemes i greus crisi com quan el 1896 -l'any en què es construeix l'edifici central al Passatge de Bori amb Wad-Ras (avui Doctor Trueta)- la cooperativa és a un pas de fer fallida i marxen gairebé la meitat des seus 150 socis per por a l'endeutament i la desconfiança de poder pagar el cost de les obres. Superat aquest moment, la Flor de Maig creixerà exponencialment fins arribar als 1.500 socis el 1915, esdevenint la cooperativa més important de Catalunya en aquesta època segons Dalmau, que n'explica les causes d'aquesta expansió.



Efectivament, la Flor de maig (que va adoptar el nom de la popular Les flors de maig d'Anselm Clavé) va ser una de les primeres cooperatives que va establir programes socials molt avançats (auxili a la vellesa, mútua de salut, escoles per a adults, entre d'alltres) i també va destacar en el foment del lleure i les activitats d'esbarjo pels seus associats gràcies a la granja que els cooperativistes van adquirir a Cerdanyola, equipament que també servia per proveir-se de productes frescos, horatlisses i carn. La Flor de Maig va esdevenir, doncs, una cooperativa no només de consum sinó també de producció en paral·lel al desenvolupament d'una acció social avançada, pionera i en alguns aspectes revolucionària.

Malauradament, a partir de la dècada dels 20 la Flor de Maig inicia un lent declivi (a contrapeu de la resta del moviment cooperativista) producte de les tensions entre les diferents concecpcions sobre quina havia de ser l'evolució i l'essència del moviment. La guerra civil i la dictadura van donar el cop de gràcia a la que va ser la cooperativa més important de Catalunya a principis de segle. El 1950 la societat es liquidava.


A la dreta: sucursal de La Flor de Maig a Pere IV, 92
A l'esquerra, el plànol original de 1927
(Font: Ajuntament de Barcelona)
Avui al barri dos edificis recorden la importància de la Flor de Maig. La que va ser seu central i una de les sucursals al carrer Pere IV, 92 (edifici construït el 1927) i que va acollir a la primera planta una empresa de gasoses.