divendres, 1 de maig de 2015

'El sol es vida, Montroy es alegría'

Can Masana

Abans de convertir-se en la Manchester catalana, Sant Martí era un territori eminentment agrícola, amb grans extensions de terreny conreable i pastures per alimentar el bestiar. També el Poblenou tenia unes característiques similars tot i la seva especificitat dins d’aquest ecosistema ja que es tractava d’una zona més humida i esquitxada d’aiguamolls, llacunes i maresmes.
D’aquesta època sobreviuen alguns topònims (Llacuna, Joncar,...) i un parell de masies que recorden aquesta època prefabril tot i ser contemporànees de la primera industrialització. Es tracta de ca l’Agustí (al carrer de Pere IV) i de Can Masana, al número 17 del carrer Taulat. D’aquesta darrera us en vull fer un petit tasta perquè conserva alguns petits elements patrimonials molt destacats alguns dels quals, malauradament, se’ls han carregat..
Al costat del balcó encara s'aprecia l'antic rellotge
solar amb la llegenda 'El sol es vida, Montroy es alegría'
Can Masana no es va edificar en sentit estricte com una masia, és a dir, una casa agrícola on residien els pagesos que tenien terres de conreu adscrites a la casa. L’edifici va ser construït a principis del segle passat per utilitzar-lo com a magatzem vinícola, una característica ben visible avui en molts detalls de la construcció.
Segons el llindar de la porta, la masia-magatzem es va construir el 1900. El 1930 la va adquirir Pedro Masana i Rodó (elaborador de la coneguda marca Montroy) per instal·lar el negoci familiar i -tot i que ja fa uns anys l’empresa es va traslladar-, d’aquella època sobreviuen encara alguns elements que remeten a aquest passat.
Les botes-guardacantons de la façana, destruïdes.

Per exemple a la façana, on un antic rellotge de sol ja molt descolorit on hi ha representat un viticultor amb una bota de vi a l’esquena i al costat la inscripció ‘El sol es vida, Montroy es alegría’. Malauradament aquest rellotge solar és pràcticament imperceptible. Però malgrat el seu estat, res comparable a l’atrocitat que han comès amb els dos guardacantons en forma de bota que flanquejaven la porta d’accés i que han estat destruïts se suposa que per l’empresa que hi fa obres d’adequació a la nau. Lamentable, sobretot perquè la masia és un bé immoble catalogat.
Però les sorpresas, en aquest cas agradables, de Can Masana, no s’acaben aquí. A la part posterior (que dóna al carrer Doctor Trueta) hi ha una segona construcció annexa a l’edifici original que es va edificar el 1943 i que també incorpora elements relacionats amb l’activitat a Can Masana, principalment oficines, tot i que el 1951 s’hi van instal·lar tres dipòsits de vi soterrats.
Medalló
Picaporta








Destaquen, per exemple, les finestres amb reixa i un medalló de llautó que representa un viticultor apropant-se a unes tines. Les dues grans portes de fusta també están decorades amb fulla de vinya i una picaporta que reprodueix l’aixeta d’una bota de vi. Són elements que remeten a una època passada que reprodueix aquest video-nost¡algia d el'any 1950 de la companyia Pedro Masana que il·lustra el procés de proveïment del celler del Poblenou.


Camió distribuïdor davant Sant Francesc d'Assís, de la dècada dels 40 (Foto: Pedro Masana)

Estand de Masana a la Fira de 1927, amb el viticultor buidant una bota de vi a la tina (Foto: Pedro Masana)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada